Mientras todos los medios de comunicación alaban, y con razón, al gran campeón y número 1 del mundo, a D. Rafa Nadal, a mi me ha emocionado Roger Federer.
Recordemos que ha ganado 13 Grand Slams y ha sido número 1 del mundo durante años. Ahora se ve relegado por un super campeón como es Rafa, pero en ningún momento ha mostrado un sentimiento de rivalidad más allá de las pistas.
Es un ejemplo para el mundo del deporte, y nosotros, como deportitas le agradecemos que cada dia haga más grande al mundo del tenis y al deporte en general.
Si queremos que los niños y niñas sean deportistas, un buen ejemplo es Roger Federer.
2 comentarios:
Hola Senyor Miguel Ángel, aprofite aquesta visita al bloc per saludarte i donar-te l´enhorabona per contribuir a que a la gent que li agrada l´esport i la actualitat tinga un espai on poder opinar i per suposat on puguen rebatre-li les argumentacions.
Comentar respecte a les imatges de Roger Federer, que com be vosaltres digueu al blog, es un exemple de sentimentalisme i esport.
Dir respecte a eixe fet, que lógicament el senyor Roger Federer es veu impotent davant la situació d´haver perdut no sols un partit de tenis, sinó també l´oportunitat d´igualar o superar Pete Sampras en 14 "Grands Slams" guanyats, de guanyar "el seu" Open d´Austràlia, on ha guanyat 3 anys consecutivament, i l´oportunitat de reafermar-se i de guanyar a un dels pocs tenistes que avui día li fan ombra al panorama tenístic internacional.
Pero jo pense que pel cap de Roger Federer quan esta juagant el partit ja pasa inconscientment que no pot fer res (tot i que demostra una enteresa i serenitat molt professional, ja que quasi no ho manifesta), pero es al moment de rebre el guardó de sub-campió, quan mostra una reacció super pròpia de les persones humanes, ja que tant Roger Federer, com Rafa Nadal, com tot parit persona, es humá, té sentiments i plora.
Es d´agraïr inclús i tot, eixa reacció, perquè commociona a la resta d´espectadors (no hi ha per a menys, sense cap dubte), pero també hagués pogut reaccionar trencant raquetes o cagant-se en la mare que ho ha parit tot (cosa no massa professional, pero també humana), per tant deixe ahi la reflexió que es pot treballar amb alumnes/as, relacionant-ho amb valors de sacrifici, esforç, competició, assumpció de la derrota i reaccions diverses.
Res més per avuí, salutacions i enhorabona pel blog!!!
Hola Miguel i Damian:
sóc Pere (el vostre ex-profe de la FCAFE). Quina sorpresa vore que continueu amb el bloc que començareu en l'assignatura d'Esport i Recreació. M'alegre. L'he enllaçat al bloc de l'assignatura d'Esport i Recreació d'enguany. Esteu convidats a participar:
http://esportirecreacio2009.blogspot.com/
Publicar un comentario